Albinisme

1. 
   



planta albina

2. L'albinisme és un trastorn genètic en què hi ha una absència total o parcial de pigment en un organisme, per la incapacitat de producció de la melanina. En els humans i animals es dóna el cas amb els ulls, pell i pèl; però també es dóna en els vegetals, on els hi falten compostos com els carotens.








Aquest trastorn genètic es causat per mutacions en diferents gens de la persona afectada:

• una mutació recessiva al cromosoma X.
• una mutació recessiva a una part del cromosoma 15 (és la situació mes freqüent).
• una mutació recessiva a una part del cromosoma 11 (produeix les formes més greus d'albinisme).

cromosomes d'un home sa

1. 
   
2. Possibilitats d'albinisme en un fill:

• si els dos pares són albins: hi ha un 100% que sigui albí. 
• si un pare és albí i l'altre portador, però no albí: hi ha un 50% que sigui albí i 50% que sigui portador.
• si un pare és albí i l'altre no és portador: hi ha un 100% que sigui portador.
• si els dos pares són portadors: hi ha un 25% que sigui albí, un 25% que no sigui portador, i un 50% que sigui portador.
• si un pare és portador i l'altre no és portador: hi ha un 50% que sigui portador, i un 50% que no sigui portador.
• si els dos pares no són portadors: hi ha un 100% que no sigui portador.

1. 
   
2. 
   
3. Hi ha dos tipus d'albinisme:

• Albinisme oculocutani: es caracteritza amb la falta de pigment a la pell, el pèl i les característiques oculars poden variar depenen de la gravetat del albinisme. 

• Els individus amb el tipus 1 (OCA1A) solen tenir el cabell blanc, la pell clara i l'iris translúcid.
•  Els tipus 2 (OCA1B), tenen el cabell blanc o groc clar que s'enfosqueix amb la edat, una lleugera pigmentació a la pell i l'iris blau canvia a gris o verdós amb el pas del temps.

• Albinisme total: es caracteritza en què la melanina es veu a la pell, cabell y ulls. Aquestes persones tenen la pell i cabell blanc i els ulls de color rosat. Solen presentar taques en forma de lluna als mugrons, penis, zona anal i llavis vaginals. Si s'exposen al sol poden sofrir greus cremades. 

nen amb els ulls rosats



nen amb taques 

































Inconvenients de l'albinisme:

• És un procés crònic, es necessita un control de la malaltia.
• Acostuma a aparèixer estrabisme.
• Visió deficient.
• Exposats a càncers de la pell i a cremades greus si no es protegeixen del sol.

Personatges famosos amb albinisme:

• Johnny Winter.

• Cano Estremera.

       

• Hermeto Pascoal.

         

• Gustavo Adolfo Solá, "El Payo".

         

• Galls dindi del zoològic de Zacango.

         

I el més conegut de tots:

• Floquet de neu.

         

         

Sismògraf manual

El sismògraf és un aparell que serveix per mesurar els moviments de la terra, incloent aquells de les ones sísmiques generades pel terratrèmols, les erupcions volcàniques i la seva magnitud.

Els registres de les ones sísmiques permeten els sismòlegs saber com és l'interior de la Terra i localitzar i mesurar la mida d'aquestes fonts diferents. Aquestes ones es registren amb la escala de Ritcher. 

Evolució dels sismògrafs:

Rèplica del sismòscop de Zhang Heng 

Els primers dissenys de sismògrafs van ser inventats l'any 132, Zhang Heng, va inventar el primer que es va dir Houfeng Didong Yi (traduït com, "instrument per a mesurar els vents estacionals i els moviments de la Terra"). 

Era un gran recipient de bronze d'uns 2 metres de diàmetre; a vuit punts al voltant de la part de dalt hi havia uns caps de dragó que aguantaven boles de bronze. Quan hi havia un terratrèmol, una de les boques es podia obrir i deixar caure una bola a la base.

Un disseny més modern seria un gran pèndol estacionari amb un stylus (estilet) a baix. Quan la terra comença a moure's la massa pesant del pèndol té una inèrcia de continuar estant en el marc de referència. Com a resultat l'estilet esgarrapa un patró corresponent al moviment de la Terra. Mentre que no és prou sensible per detectar terratrèmols llunyans, aquest instrument pot indicar la direcció de les ones de pressió i així ajudar a localitzar l'epicentre d'un terratrèmol local.

Actualment, s'usen sensors electrònics, amplificadors, i aparells registradors. La majoria són de banda ampla i cobreixen un ample rang de freqüències. Aquests aparells tenen una alta sensibilitat i usen un disseny "triaxial", en el qual tres sensons de moviment idèntics estan units . 

Sismòmetre triaxal de banda ampla 

Telesismòmetre

Els més coneguts són:

• Els telesismòmetres.
• Els sismòmetres Strong-motion.
• Els accelerògrafs.
• Els geòfons.

Però una altra manera de mesurar-ho, d'una manera més asequible, és construir el teu propi sismògraf. Aqui us deixo un exemple de sismògraf manual:

Instruments:

• pot de conserva.
• una proveta graduada.
• un tub flexible semicircular.
• caniques (unes dotze).
• aigua.
• un pilar de porexpan o de fusta.
• base ( preferiblement una làmina de fusta).

Il·lustració:

Objectiu:
Quan caiguin les caniques pel tub dins del pot, l'aigua pujarà per un cilindre transparent i graduat on ens indicarà el grau de magnitud del sisme (en aquest cas són vuit graus). Per tant, com més caniques aconsegueixin caure, la magnitud serà major.


Una manera fàcil i divertida d'utilitzar la ciència i saber-ne una mica més.