Volcans

La paraula volcà prové de l'illa Vulcano, al sud-est de la costa d'Itàlia. A causa de la freqûència d'erupcions en aquesta illa, els romans la consideraven la forja de Vulcà, el déu del foc i el creador d'armes.

Llavors poden definir el volcà com una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli del planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava,  i després en roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos. L'ascens del magma es produeix generalment en les anomenades erupcions volcàniques a causa dels gasos interiors que l'empunyen cap a dalt. En acumular-se el material que sorgeix de l'interior, es forma una estructura cònica a la superfície que pot arribar a centenars de metres o quilòmetres d'alçària.

Parts d'un volcà:

• Cambra magmàtica: magatzem intern on s'acumula la matèria sotmesa a gran temperatura i pressió (magma). Està situada a una profunditat de 10 a 70 km.
• Xemeneia (conducte de sortida): fractura a través el magma surt  l'exterior.
• Con volcànic: elevació del terreny formada pels materials emesos pel volcà.
• Cràter: petita depressió situada al vèrtex del con volcànic. 
• Quan el té un diàmetre gran es diu caldera.
• Quan hi ha petits cràters a l'interior de la caldera s'anomenen hornitos.

Tipus de volcans:

-Segons la seva forma i tamany de conducte per on surt el magma:

• Volcans fissurals: 
• La lava surt en grans quantitats amb una fissura de gran longitud.

• Volcans puntuals: 
• L'erupció es produeix per un punt.

-Segons la fluidesa de la seva lava i el tipus d'erupció:

• Vulcanià: 

• La lava es espessa. àcida i forma un tap al cràter.
• Quan entra en erupció es produeixen explosions on el tap surt convertit en cendres i bombes.
• També llencen vapor d'aigua que es condesa amb les cendres i origina pluges de fang.

• Hawaià:

• La lava és fluïda, els gasos escassos, el con volcànic de poca alçada i el cràter està en permanent ebullició.
• Les erupcions són tranquil·les, la lava es desborda del cràter i forma extenses colades basàltiques.

• Estrombolià:

• La lava és més espessa que la del hawaià però no tant com la del vulcanià.
• Té forma taps al cràter que surten expulsats en el moment de l'erupció convertits en cendres i bombes.
• La lava al ser més espessa descendeix més lentament per les vessants del con volcànic que són abruptes.

• Peleà:

• La lava és tan espessa que forma una bòveda la qua s'eleva per sobre del cràter.
• Aquesta bòveda es va fent puntiaguda a causa de l'erosió i s'anomena agulla.
• Quan el pes supera la pressió s'esquerda i per les esquerdes surten núvols de gasos ardents molt pesants que baixen per les vessants del con volcànic cremant tot allò que troben al seu pas.

Mont Pelee, França
(abans de l'erupció de 1903)

Volcans més famosos:

• Etna (illa de Sicília, Itàlia):

• Fuji-yama (Tokio, Japó):

• Mauna-loa (Kilawea, Hawaii):

• Krakatoa (Sumatra, Indonèsia): 

• Vulcano (Itàlia): 

• Kilimanjaro (Tanzània, frontera amb Kenya):

• Stromboli (Itàlia):

• Vesubi (Nàpols, Itàlia):

• Kilawea (Hawaii):

• Teide (Illes Canàries, Espanya):

• Muntanya pelada/ Mont Pelee (Illa de Martinica, França):

• Popocatepel (zona central de Mèxic):

Per a més informació:

http://www.xtec.cat/iesbellvitge/volcans/volc_tip.htm

http://www.xtec.cat/~ftrillo/tipus%20volcans.htm

https://ca.wikipedia.org/wiki/Volc%C3%A0

http://www.xtec.cat/~mgomez31/projecte/index.htm

Càncer de mama.

Introducció:

El càncer de mama és un càncer (tumor) que s'inicia a les cèl·lules del pit en dones i, més rarament tot i que també, en homes. A nivell mundial, el càncer de mama és el segon tipus de càncer més freqüent després del càncer de pulmó (10,4% del total de la incidència de càncer, comptats ambdós sexes) i la cinquena causa més comuna de mort per càncer.

Aquest tumor pot créixer de tres maneres:

• Creixement local: el càncer de mama creix per invasió directa, infiltrant altres estructures veïnes com la paret toràcica (músculs i ossos) i la pell.
• Disseminació limfàtica: la xarxa de vasos limfàtics que posseeix la mama permet que el drenatge de la limfa s'efectuï a diversos grups ganglionars. Els ganglis situats a l'aixella (axil·lars) són els més freqüentment afectats, seguits dels situats a l'artèria mamària interna (zona central del tòrax) i els ganglis supraclaviculars (sobre de la clavícula).
• Disseminació hematògena: es realitza a través dels vasos sanguinis preferentment cap als ossos, pulmó, fetge i pell.

Fases (classificació TNM):

El sistema que amb més freqüència es fa servir per a la seva classificació és el TNM. Aquestes sigles fan referència a tres aspectes del càncer:

La T:

Es refereix a la mida del tumor o de la infiltració local del mateix.

Es descriu amb números addicionals del 0 al 4:

• T1 si és igual o inferior a 2 cm
• T2 si està entre 2 i 5 cm
• T3 si és major de 5 cm
• T4 si hi ha expansió cap a la pell o la paret toràcica

La N:

Descriu l'afectació dels ganglis limfàtics.

Es numera de 0 (indica absència) a 3 (N1 si estan afectats d'1 a 3 ganglis, N2 si estan afectats de 4 a 9 ganglis i N3 si el nombre és igual o superior a 10 o bé si els ganglis afectats són a la mamària interna).

La M:

Fa referència a l'afectació o no d'altres òrgans. Es numera 0, en absència de metàstasi, o 1, amb metàstasi.

Prevenció:

El càncer de mama no es pot prevenir, però hi ha estudis recents que semblen demostrar que el risc de patir càncer de mama es pot reduir fent exercici físic de forma regular (almenys 4 hores a la setmana), evitant el sobrepès i l'obesitat després de la menopausa i el consum regular d'alcohol.

A més, s'ha pogut demostrar mitjançant estudis epidemiològics, que l'ús de tractaments hormonals substitutius durant la menopausa s'associa a un increment del risc de patir càncer de mama. El descens de nombre de dones que reben aquest tipus de tractaments substitutius ha coincidit amb un descens proporcional al nombre de casos nous de càncer de mama. Per tant: s'ha d'evitar el tractament hormonal substitutiu després de la menopausa.

Si hi ha una història familiar de càncer de mama és convenient que es demani fer un estudi genètic, que permetrà determinar si s'associa amb una mutació genètica..

En dones amb risc molt elevat de desenvolupar càncer de mama ha diverses opcions terapèutiques. La pacient, juntament amb el seu metge ha valorar els avantatges i inconvenients de cadascuna d'elles i decidir quina opció és la més adequada.

Les possibilitats terapèutiques són les revisions freqüents la mastectomia profilàctica i la quimioprevenció.

Símptomes:

Quan es diagnostica a l'inici de la malaltia és perquè la dona participa en programes de cribratge o s'ha realitzat una mamografia de control, com a seguiment d'un altre problema diferent a la mama.

Els símptomes més freqüents pels quals la dona va al metge són:

• Aparició d'un nòdul a la mama que prèviament no existia.
• D'olor a la mama a la palpació.
• Canvi de mida d'alguna de les mames.
• Irregularitats en el contorn.
• Menor mobilitat d'una de les mames en aixecar els braços.
• Alteració en la pell de la mama com: úlceres, canvis de color i aparició del que s'anomena pell de taronja (pel seu aspecte similar a la pell d'aquesta fruita).
• Canvis en el mugró, com pot ser la retracció del mateix (enfonsament).
• Aparició d'un nòdul a l'aixella.
• Hi ha altres símptomes com són el cansament o el dolor ossi localitzat, que poden aparèixer en les fases més avançades de la malaltia.

Patologia benigna de la mama:

• Les malalties benignes de la mama suposen un ampli ventall de situacions clíniques que poden causar dolor a la mama, tumoració palpable o secreció pel mugró.

• La causa més freqüent de nodularitat i dolor a la mama és l'alteració fibroquística de la mateixa, el que passa aproximadament en el 60% de les dones pre-menopàusiques.

• Les hormones regulen el creixement d'aquesta glàndula, la seva maduració i diferenciació tissular pel que poden influir en el desenvolupament de malalties benignes.

Tipus de tractament:

• Tractament Local: es refereix al tractament dirigit al tumor en el seu lloc d'origen o en alguna localització determinada. La cirurgia i la radioteràpia són exemples.

• Tractament Sistèmic: es refereix al tractament que afecta tot l'organisme. La quimioteràpia i la hormonoteràpia són tractaments sistèmics.

• Tractament Adjuvant: es diu així al tractament sistèmic i / o local administrat després del primer tractament. L'objectiu d'aquest tractament que pretén reduir el risc de tornar a patir càncer de mama.

• Tractament Neo-adjuvant: consisteix a administrar un tractament sistèmic abans d'un tractament local, amb l'objectiu de reduir la mida del tumor abans de la cirurgia.

Per a més informació:

https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A0ncer_de_mama

https://www.aecc.es/SobreElCancer/CancerPorLocalizacion/CancerMama/Paginas/cancerdemama.aspx