Càncer de mama.

Introducció:

El càncer de mama és un càncer (tumor) que s'inicia a les cèl·lules del pit en dones i, més rarament tot i que també, en homes. A nivell mundial, el càncer de mama és el segon tipus de càncer més freqüent després del càncer de pulmó (10,4% del total de la incidència de càncer, comptats ambdós sexes) i la cinquena causa més comuna de mort per càncer.

Aquest tumor pot créixer de tres maneres:

• Creixement local: el càncer de mama creix per invasió directa, infiltrant altres estructures veïnes com la paret toràcica (músculs i ossos) i la pell.
• Disseminació limfàtica: la xarxa de vasos limfàtics que posseeix la mama permet que el drenatge de la limfa s'efectuï a diversos grups ganglionars. Els ganglis situats a l'aixella (axil·lars) són els més freqüentment afectats, seguits dels situats a l'artèria mamària interna (zona central del tòrax) i els ganglis supraclaviculars (sobre de la clavícula).
• Disseminació hematògena: es realitza a través dels vasos sanguinis preferentment cap als ossos, pulmó, fetge i pell.

Fases (classificació TNM):

El sistema que amb més freqüència es fa servir per a la seva classificació és el TNM. Aquestes sigles fan referència a tres aspectes del càncer:

La T:

Es refereix a la mida del tumor o de la infiltració local del mateix.

Es descriu amb números addicionals del 0 al 4:

• T1 si és igual o inferior a 2 cm
• T2 si està entre 2 i 5 cm
• T3 si és major de 5 cm
• T4 si hi ha expansió cap a la pell o la paret toràcica

La N:

Descriu l'afectació dels ganglis limfàtics.

Es numera de 0 (indica absència) a 3 (N1 si estan afectats d'1 a 3 ganglis, N2 si estan afectats de 4 a 9 ganglis i N3 si el nombre és igual o superior a 10 o bé si els ganglis afectats són a la mamària interna).

La M:

Fa referència a l'afectació o no d'altres òrgans. Es numera 0, en absència de metàstasi, o 1, amb metàstasi.

Prevenció:

El càncer de mama no es pot prevenir, però hi ha estudis recents que semblen demostrar que el risc de patir càncer de mama es pot reduir fent exercici físic de forma regular (almenys 4 hores a la setmana), evitant el sobrepès i l'obesitat després de la menopausa i el consum regular d'alcohol.

A més, s'ha pogut demostrar mitjançant estudis epidemiològics, que l'ús de tractaments hormonals substitutius durant la menopausa s'associa a un increment del risc de patir càncer de mama. El descens de nombre de dones que reben aquest tipus de tractaments substitutius ha coincidit amb un descens proporcional al nombre de casos nous de càncer de mama. Per tant: s'ha d'evitar el tractament hormonal substitutiu després de la menopausa.

Si hi ha una història familiar de càncer de mama és convenient que es demani fer un estudi genètic, que permetrà determinar si s'associa amb una mutació genètica..

En dones amb risc molt elevat de desenvolupar càncer de mama ha diverses opcions terapèutiques. La pacient, juntament amb el seu metge ha valorar els avantatges i inconvenients de cadascuna d'elles i decidir quina opció és la més adequada.

Les possibilitats terapèutiques són les revisions freqüents la mastectomia profilàctica i la quimioprevenció.

Símptomes:

Quan es diagnostica a l'inici de la malaltia és perquè la dona participa en programes de cribratge o s'ha realitzat una mamografia de control, com a seguiment d'un altre problema diferent a la mama.

Els símptomes més freqüents pels quals la dona va al metge són:

• Aparició d'un nòdul a la mama que prèviament no existia.
• D'olor a la mama a la palpació.
• Canvi de mida d'alguna de les mames.
• Irregularitats en el contorn.
• Menor mobilitat d'una de les mames en aixecar els braços.
• Alteració en la pell de la mama com: úlceres, canvis de color i aparició del que s'anomena pell de taronja (pel seu aspecte similar a la pell d'aquesta fruita).
• Canvis en el mugró, com pot ser la retracció del mateix (enfonsament).
• Aparició d'un nòdul a l'aixella.
• Hi ha altres símptomes com són el cansament o el dolor ossi localitzat, que poden aparèixer en les fases més avançades de la malaltia.

Patologia benigna de la mama:

• Les malalties benignes de la mama suposen un ampli ventall de situacions clíniques que poden causar dolor a la mama, tumoració palpable o secreció pel mugró.

• La causa més freqüent de nodularitat i dolor a la mama és l'alteració fibroquística de la mateixa, el que passa aproximadament en el 60% de les dones pre-menopàusiques.

• Les hormones regulen el creixement d'aquesta glàndula, la seva maduració i diferenciació tissular pel que poden influir en el desenvolupament de malalties benignes.

Tipus de tractament:

• Tractament Local: es refereix al tractament dirigit al tumor en el seu lloc d'origen o en alguna localització determinada. La cirurgia i la radioteràpia són exemples.

• Tractament Sistèmic: es refereix al tractament que afecta tot l'organisme. La quimioteràpia i la hormonoteràpia són tractaments sistèmics.

• Tractament Adjuvant: es diu així al tractament sistèmic i / o local administrat després del primer tractament. L'objectiu d'aquest tractament que pretén reduir el risc de tornar a patir càncer de mama.

• Tractament Neo-adjuvant: consisteix a administrar un tractament sistèmic abans d'un tractament local, amb l'objectiu de reduir la mida del tumor abans de la cirurgia.

Per a més informació:

https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A0ncer_de_mama

https://www.aecc.es/SobreElCancer/CancerPorLocalizacion/CancerMama/Paginas/cancerdemama.aspx