jueves, 31 de marzo de 2016

Transtorn per dèficit d'atenció (TDAH)

El trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat és un trastorn d'origen neurobiològic (amb escassa cantitat de dopamina a les neurones) que es caracteritza per un desenvolupament inadequat d'atenció, hiperactivitat o excés de moviment i impulsivitat o dificultats en el control dels impulsosS’inicia en la infància, però pot continuar en l’adolescència i l’edat adulta.


Actualment, el TDAH és un dels trastorns psiquiàtrics més prevalents en pediatria. A nivell mundial, s’estima que entre el 3 i el 7% dels nens poden estar afectats. A Espanya, diferents estudis han avaluat la proporció de nens amb TDAH en diferents àrees geogràfiques, que varia entre el 4,57% i 10,81%. 
El TDAH s'ubica en la classificació dels trastorns mentals de l'APA (Associació Americana de Psiquiatria), en l'apartat de trastorns per dèficit d'atenció i comportament pertorbador. D'acord amb aquesta classificació s'estableixen 3 tipus dins el TDAH, segons la presentació del símptoma predominant:

  • Tipus amb predomini del dèficit d'atenció.
  • Tipus amb predomini de la impulsivitat-hiperactivitat.
  • Tipus combinat, on predominen tant símptomes de desatenció com d'impulsivitat-hiperactivitat.

En la classificació estadística internacional de malalties de l'OMS (organització mundial de la salut) , més utilitzada en l'àmbit europeu, el TDAH s'ubica en l'apartat de Trastorn hipercinètic, classificat en quatre categories bàsiques:

  • Trastorn de l'activitat i de l'atenció: subdividit en Trastorn de dèficit d'atenció i Síndrome de dèficit d'atenció amb hiperactivitat.
  • Trastorn hipercinètic disocial.
  • Altres trastorns hipercinètics.
  • Trastorn hipercinètic sense especificació.


Símptomes:

  • Tipus amb predomini del dèficit d'atenció: 
    • Tenen dificultats per mantenir l’atenció en tasques o en el desenvolupament d’activitats lúdiques.
    • Eviten comprometre en activitats que requereixen un esforç mental sostingut.
    • Poden tenir problemes per prioritzar les tasques, cometen errors per descuit en els deures escolars i altres activitats, ja que no presten prou atenció als detalls.
    • No semblen escoltar quan se’ls dirigeix ​​la paraula.
    • Es distreuen amb facilitat; solen deixar el que estan fent per atendre a sorolls o fets trivials.
    • Els costa seguir instruccions o ordres i no finalitzen les seves tasques.
    • Tenen dificultats per organitzar les seves tasques i activitats.
    • Són molt oblidadissos en les seves tasques quotidianes.
    • Canvien contínuament el focus d’atenció, sense arribar mai l’objectiu final.
    • Perden sovint els elements necessaris per a les seves tasques o activitats (llapis, quaderns, joguines, etc.).
  • Tipus de predomini de la impulsivitat-hiperactivitat:
    • No poden romandre asseguts en situacions que ho requereixen.
      Quan estan asseguts, canvien de postura amb freqüència i mouen els peus i les mans constantment.
    • Corren o salten excessivament en situacions inapropiades
    • Tenen dificultat per jugar o divertir-se en silenci o tranquil·lament.
    • Solen entorpir els assumptes dels altres, toquen coses que no deuen.
    • Parlen en excés.
    • Actuen abans de pensar.
    • Només veuen les conseqüències dels seus actes quan és massa tard i ja han dit o fet alguna cosa fora de lloc, però, no aprenen i tornen a reaccionar de manera irreflexiva.
    • Interrompen constantment converses i jocs.
    • Solen resistir-se a la disciplina.
    • Solen ser poc previsors i obliden planificar.
    • No distingeixen el perill, es solen trobat amb activitats perilloses.
    • Escassa tolerància a la frustració.
El diagnòstic del TDAH en nens i adolescents s’ha de fer mitjançant: 
  • Entrevistes clíniques als pares i al pacient.
  • Informació obtinguda de l’escola.
  • Revisió d’antecedents familiars i personals
  • Exploració física i psicopatològica del pacient.
Tractament:

El tractament és diferent per a cada malalt, tenint en compte la seva gravetat i la família. Normalment es coordinen alhora tractaments de tipus:
  • Farmacològic.
  • Psicològic.
  • Psicopedagògic.

L’objectiu d’aquests tractaments és el de millorar la qualitat de vida dels pacients mitjançant la disminució de símptomes i complicacions del TDAH. 
La medicació redueix els símptomes del TDAH i pot ajudar el nen a utilitzar la seva capacitat natural per concentrar-se, apartar les distraccions i pensar abans d’actuar. Això els fa més receptius a les instruccions i ajuda a millorar les relacions entre nens, pares, professors i companys. A més, potencia l’efecte d’intervencions psicològiques i psicopedagògiques. 


Per a més informació:
http://www.fundacionadana.org/ca/node/33
http://www.xtec.cat/~jcruz/recursos/c_atencio.htm
http://tdahcatalunya.org/que-es-el-tdah/

Creació d'un fòssil manual

Com a treball de l'assignatura de biologia i geologia haviem de crear un fòssil manualment; entre tots els tipus de fòssils jo vaig elegir fer-lo amb àmbar.

Aquest ha sigut el procediment que he seguit:

Materials
  • Un insecte (per exemple, una vespa)
  • Plastilina
  • Un ganivet o un objecte tallant
  • Una pedra 
  • Un vas de precipitats
  • Resina
  • Tint 
  • Catalitzador
  • Cinta de pintor
  • Sabó

Procediment

  • Envoltem la pedra amb la plastilina. Així agafarà la forma per després quedar-nos amb el motlle de la pedra. 
  • Barregem la resina i el catalitzador amb les quantitats especificades en els recipients. En el meu cas, he posat un 90% resina i un 10% catalitzador; ja que cal recordar que el catalitzador només serveix per secar-se més ràpidament. 
  • OPTATIU: afegir un tint color àmbar (grogós) per donar un aspecte més semblant al material a imitar.
  • Avoquem la barreja en el motlle de la pedra, s'ha de intentar omplir-lo el màxim possible.
  • Col·loquem delicadament l'insecte sobre un dels trossos de motlle.
  • Ajuntem amb la màxima precisió possible les dos parts de motlle i ho assegurem amb cinta de pintor perquè no es mogui i es pugui secar sense problemes.
  • El temps de assecatge del fòssil depen de la barreja i les condicions meteorològiques del lloc on s'ha fet; o sigui que paciència i no treure-hi el motlle abans d'estar segur que està del tot sec (jo vaig esperar una semana).
Resultat final


S'obté una espècie de pedra translúcida grogosa en la qual s'hi pot observar l'insecte col·locat just com nosaltres hem van deixar.