Transtorn per dèficit d'atenció (TDAH)

El trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat és un trastorn d'origen neurobiològic (amb escassa cantitat de dopamina a les neurones) que es caracteritza per un desenvolupament inadequat d'atenció, hiperactivitat o excés de moviment i impulsivitat o dificultats en el control dels impulsos. S’inicia en la infància, però pot continuar en l’adolescència i l’edat adulta.

Actualment, el TDAH és un dels trastorns psiquiàtrics més prevalents en pediatria. A nivell mundial, s’estima que entre el 3 i el 7% dels nens poden estar afectats. A Espanya, diferents estudis han avaluat la proporció de nens amb TDAH en diferents àrees geogràfiques, que varia entre el 4,57% i 10,81%. 

El TDAH s'ubica en la classificació dels trastorns mentals de l'APA (Associació Americana de Psiquiatria), en l'apartat de trastorns per dèficit d'atenció i comportament pertorbador. D'acord amb aquesta classificació s'estableixen 3 tipus dins el TDAH, segons la presentació del símptoma predominant:

• Tipus amb predomini del dèficit d'atenció.
• Tipus amb predomini de la impulsivitat-hiperactivitat.
• Tipus combinat, on predominen tant símptomes de desatenció com d'impulsivitat-hiperactivitat.

En la classificació estadística internacional de malalties de l'OMS (organització mundial de la salut) , més utilitzada en l'àmbit europeu, el TDAH s'ubica en l'apartat de Trastorn hipercinètic, classificat en quatre categories bàsiques:

• Trastorn de l'activitat i de l'atenció: subdividit en Trastorn de dèficit d'atenció i Síndrome de dèficit d'atenció amb hiperactivitat.
• Trastorn hipercinètic disocial.
• Altres trastorns hipercinètics.
• Trastorn hipercinètic sense especificació.

Símptomes:

• Tipus amb predomini del dèficit d'atenció: 

• Tenen dificultats per mantenir l’atenció en tasques o en el desenvolupament d’activitats lúdiques.
• Eviten comprometre en activitats que requereixen un esforç mental sostingut.
• Poden tenir problemes per prioritzar les tasques, cometen errors per descuit en els deures escolars i altres activitats, ja que no presten prou atenció als detalls.
• No semblen escoltar quan se’ls dirigeix ​​la paraula.
• Es distreuen amb facilitat; solen deixar el que estan fent per atendre a sorolls o fets trivials.
• Els costa seguir instruccions o ordres i no finalitzen les seves tasques.
• Tenen dificultats per organitzar les seves tasques i activitats.
• Són molt oblidadissos en les seves tasques quotidianes.
• Canvien contínuament el focus d’atenció, sense arribar mai l’objectiu final.
• Perden sovint els elements necessaris per a les seves tasques o activitats (llapis, quaderns, joguines, etc.).

• Tipus de predomini de la impulsivitat-hiperactivitat:

• No poden romandre asseguts en situacions que ho requereixen.
  Quan estan asseguts, canvien de postura amb freqüència i mouen els peus i les mans constantment.
• Corren o salten excessivament en situacions inapropiades
• Tenen dificultat per jugar o divertir-se en silenci o tranquil·lament.
• Solen entorpir els assumptes dels altres, toquen coses que no deuen.
• Parlen en excés.
• Actuen abans de pensar.
• Només veuen les conseqüències dels seus actes quan és massa tard i ja han dit o fet alguna cosa fora de lloc, però, no aprenen i tornen a reaccionar de manera irreflexiva.
• Interrompen constantment converses i jocs.
• Solen resistir-se a la disciplina.
• Solen ser poc previsors i obliden planificar.
• No distingeixen el perill, es solen trobat amb activitats perilloses.
• Escassa tolerància a la frustració.

El diagnòstic del TDAH en nens i adolescents s’ha de fer mitjançant: 

• Entrevistes clíniques als pares i al pacient.
• Informació obtinguda de l’escola.
• Revisió d’antecedents familiars i personals
• Exploració física i psicopatològica del pacient.

Tractament:

El tractament és diferent per a cada malalt, tenint en compte la seva gravetat i la família. Normalment es coordinen alhora tractaments de tipus:

• Farmacològic.
• Psicològic.
• Psicopedagògic.

L’objectiu d’aquests tractaments és el de millorar la qualitat de vida dels pacients mitjançant la disminució de símptomes i complicacions del TDAH. 

La medicació redueix els símptomes del TDAH i pot ajudar el nen a utilitzar la seva capacitat natural per concentrar-se, apartar les distraccions i pensar abans d’actuar. Això els fa més receptius a les instruccions i ajuda a millorar les relacions entre nens, pares, professors i companys. A més, potencia l’efecte d’intervencions psicològiques i psicopedagògiques. 

Per a més informació:

http://www.fundacionadana.org/ca/node/33

http://www.xtec.cat/~jcruz/recursos/c_atencio.htm

http://tdahcatalunya.org/que-es-el-tdah/