Pangea.

Pangea va ser el supercontinent on es van concentrar totes les masses continentals de la Terra fa entre 200 i 250 milions d'anys.

 L'any 1912, el meteoròleg alemany Alfred Wegener va exposar la primera teoria completa de la deriva dels continents. Aquesta teoria explica que el supercontinent original, Pangea, es va fragmentar i les diferents masses de terra es van anar desplaçant fins a la posició actual (i que, ara com ara, continuen desplaçant-se).

Segons l'anomenada teoria de la deriva dels continents en l'era Mesozoica, s'haurien esdevingut els següents successos:

• Durant el Triàsic tardà (fa aproximadament 208 milions d'anys) es va començar a produir el desmembrament de Pangea en tres trossos: Euràsia-Amèrica del Nord, Àfrica-Amèrica del Sud i Antàrtida-Austràlia-Índia. El desenvolupament de l'oceà Pacífic i altres mars va permetre que corrents equatorials es desplacessin cap als pols, i produïssin un escalfament climàtic mundial, amb temperatures més càlides i humides.

• A finals del Juràssic (ara fa al voltant de 144 milions d'anys) es va produir l'obertura de l'oceà Atlàntic, a causa del desenvolupament de la dorsal Atlàntica, mentre que l'oceà Pacífic apareix més definit. 

• A finals del Cretaci (fa uns 65 milions d'anys), els continents ja estaven aproximadament configurats com en l'actualitat. 
• A l'Índia, es van produir extenses erupcions volcàniques que van enfosquir l'atmosfera amb cendres volcàniques. 
• A la península del Yucatán i al golf de Mèxic, va impactar un cometa o un enorme meteorit, amb conseqüències devastadores en tot el planeta. Es van produir tempestes, tsunamis i incendis globals de selves i boscos. La pols còsmica i volcànica, sumades al fum dels incendis, van deixar a la Terra en tenebres, la qual cosa hauria ocasionat l'extinció.

Evolució (fragmentació) en general de Pangea: