La malaltia de l'Alzheimer és un trastorn cerebral progressiu i irreversible que malmet lentament i destrueix les cèl·lules del cervell, donant lloc a pèrdues de memòria, aptituds del pensament i fins i tot la capacitat per dur a terme les tasques més simples, entre altres funcions cerebral. És el tipus de demència més comuna, representant entre el 50 al 80% dels casos de demència.
 |
| Alois Alzheimer |
Cal dir que l'Alzheimer no és part d'un envelliment natural i normal, sinó que produeix una sèrie de canvis anormals fent que morin i desgastin les cèl·lules del cervell. La majoria de les persones afectades són gent d'avançada edat. Acostumen a apareixer els primers símptomes després dels 60 anys, tot i que hi ha hagut casos amb gent de 50 anys (inusual).
La malaltia va ser descoberta pel Dr. Alois Alzheimer el 1906 (del qual rep el nom la malaltia). El Dr. Alzheimer va estudiar els canvis que havia patit el teixit cerebral d'una dona anomenada Auguste Deter que havia mort per una anòmala i estranya malaltia mental (pèrdues de memòria, paranoia, comportaments impredictibles, desorientació i problemes en el llenguatge). El Dr. Alzheimer va examinar el seu cervell i va descobrir diverses masses anormals i bonys retorçats de fibres.
Causes:
Encara que avui dia els científics saben que la malaltia de l'Alzheimer implica la destrucció de les cèl·lules del cervell de forma progressiva, es desconeix quina és la raó de la seva eliminació. Igual que altres malalties de tipus crònic, els experts creuen que l'Alzheimer es desenvolupa per múltiples factors.
Factors principals:
a) Edat:
El major factor de risc de la malaltia és l'augment d'edat. Després dels 65 anys d'edat, el risc es duplica cada 5 anys. Després dels 85 anys d'edat, el risc arriba a gairebé el 50%
b) Genètica:
La investigació ha demostrat que aquells que tenen un familiar proper (pares, germans o fills) que pateixen aquesta malaltia són més propensos a que se'ls desenvolupi. Cal dir, que encara que és cert que es té una major proporció a tenir aquesta malaltia, l'Alzheimer no és una malaltia hereditària entesa de la manera clàssica (només en l'1% dels casos s'ha donat d'aquesta manera, a la resta s'ha degut a multifactors). El que s'hereta és un tret genètic de predisposició, només això. D'altra banda, si hi ha més d'un membre a la família amb Alzheimer, el risc a patir-la serà més gran.
Fases (segons la gravetat):
1. Etapa Inicial o Fase 1:
- Es caracteritza per tenir algunes pèrdues de memòria. Aquestes pèrdues de memòria poden passar inadvertides per ser bastant lleus però amb el temps poden interferir en el dia a dia de la persona.
- Pel que fa al comportament destaquem canvis d'humor i fins i tot empipaments del malalt quan s'adonen que perden el control del que els envoltes.
- En aquesta fase fan frases més curtes, barregen idees sense relació directa, tenen problemes per trobar paraules, tot i que continuen raonant adequadament.
2. Etapa Intermèdia o Fase 2:
- S'agreuja la situació i ja no hi ha dubte del seu diagnòstic.
- Disminueix la memòria recent i comencen a produir-se canvis de comportament més acusats: agressivitat, pors, al·lucinacions, ...
- El pacient passa a ser més dependent, necessitant ajuda per a l'autocura, és incapaç de treballar i es mostra confús amb facilitat, necessitant una supervisió diària de tot el que fa.
- El llenguatge es comença a veure més afectat: repeteix frases, no les acaba, li costa relacionar i diferenciar conceptes.
- Comencen a perdre l'equilibri, tenen caigudes espontànies i necessiten ajuda per passejar.
3. Etapa Avançada o Fase 3:
- El pacient depèn completament de terceres persones per a la seva subsistència. Necessita ajuda fins i tot per a les tasques més bàsiques: menjar, netejar-se, moure.
- La memòria comença a perdre tant la recent com la remota. No reconeixen als seus fills, cònjuges, etc ...
- El seu comportament és com el d'un nen petit: plora, crida, s'agita, no comprèn una explicació i poden tenir períodes i comportaments desinhibits i agressius.
- Quant al llenguatge balbucegen. Molts pacients romanen rígids i muts. Els costa controlar els seus esfínters, s'ennueguen, li costa empassar i no controlen els seus gestos.
- Augmenten les complicacions i riscos derivats d'infeccions, deshidratació, desnutrició, ferides per immobilització, ... A vegades, la causa final de la mort sol estar relacionada amb alguna d'aquestes complicacions.
 |
| Representació de les fases de l'Alzheimer. |
Com podem veure la malaltia de l'Alzheimer passa per una evolució lenta i progressiva amb lleugers problemes en la primera etapa i acabant amb greus danys cerebrals en les últimes fases.
El temps de vida d'una persona amb Alzheimer varia d'una a una altra, com a mitjana solen viure entre 8-10 anys després del diagnòstic, encara que hi ha ocasions on els pacients poden sobreviure fins a 20 anys. Encara segueixen sense conèixer-se els motius de per què existeixen aquestes diferències en l'esperança de vida dels malalts d'Alzheimer.
Més informació a:
http://www.enciclopediasalud.com/definiciones/enfermedad-de-alzheimer
https://www.nia.nih.gov/espanol/publicaciones/enfermedad-alzheimer
http://www.brightfocus.org/espanol/la-enfermedad-de-alzheimer-y-la-demencia/enfermedad-de-alzheimer-sintomas-y-etapas
https://ca.wikipedia.org/wiki/Malaltia_d%27Alzheimer
http://www.alzfae.org/cuidador/98-alzheimer-faq/fases-alzheimer
